Quaderns d'un Apocalipsis

( Silenci )
Llavors tothom balla alegrement allà dalt, fa simfonies i discursos, i després... I després ella els engull a tots: "Allez hop ! xiquets meus"- Crist, Buda, Beethoven, tot-tot-tot: allez hop ! Tot torna allí dins, a aquest forat. Aleshores un sempre es diu: ah! la propera vegada, serà una mica millor...En fi, això no te tanta pinta d'anar "millor" que així, no?

                                        (Silenci)
És...és...molt terrible.
Cal sortir-hi. La gent no ha trobat la sortida perquè sempre ha volgut prendre la vida en rosa, o dir-vos: "La salut, és al cel", o també: "Aprofitem-nos, fotem-nos de tot..." Però ningú ha vist veritablement la cosa en tota la seva profunditat i horror. Probablement perquè no haurien sigut capaços. No ho suportarien - no podrien suportar veure les coses com són. Si haguessin tingut, però, el coratge com Sri Aurobindo, Mère i potser alguns altres, de vore les coses com són, haurien buscat solucions.
En lloc d'això, busquen remeis científics, no? Es grotesc. O paradisos no sé on. Busquen totes les solucions possibles, menys la verdadera.
"Oh ! Escolteu, si aquell remei us ha mort, fabricaré un de superb que demà us curarà" - i tot seguit continua igual.
"Trobarem totes les solucions..." I quantes més solucions troben, més sufocat està el món - està sufocat per les seves " solucions."
                                       ( Silenci )
Estem veritablement sepultats baix la seva ciència. Tenim tots els trucs que calen. Tots els trucs meravellosos i esplèndits...
                                       ( Silenci )
Estem en plena Edat Mtjana científica. Va haver l' Edat Mitjana religiosa, però  
l' Edat Mitjana científica és pitjor. Perquè ara tot el món l'avala alegrement. " Oh! aquesta meravella i aquesta altra meravella i aquesta altra..."
Estan a punt de rebentar de la seva meravella. És la penosa Edat Mitjana.

( Quaderns d'un Apocalipsis. Satprem. 10 Des 1987 )