Ir al contenido principal

Quaderns d'un Apocalipsis



( Silenci )
Llavors tothom balla alegrement allà dalt, fa simfonies i discursos, i després... I després ella els engull a tots: "Allez hop ! xiquets meus"- Crist, Buda, Beethoven, tot-tot-tot: allez hop ! Tot torna allí dins, a aquest forat. Aleshores un sempre es diu: ah! la propera vegada, serà una mica millor...En fi, això no te tanta pinta d'anar "millor" que així, no?

                                        (Silenci)
És...és...molt terrible.
Cal sortir-hi. La gent no ha trobat la sortida perquè sempre ha volgut prendre la vida en rosa, o dir-vos: "La salut, és al cel", o també: "Aprofitem-nos, fotem-nos de tot..." Però ningú ha vist veritablement la cosa en tota la seva profunditat i horror. Probablement perquè no haurien sigut capaços. No ho suportarien - no podrien suportar veure les coses com són. Si haguessin tingut, però, el coratge com Sri Aurobindo, Mère i potser alguns altres, de vore les coses com són, haurien buscat solucions.
En lloc d'això, busquen remeis científics, no? Es grotesc. O paradisos no sé on. Busquen totes les solucions possibles, menys la verdadera.
"Oh ! Escolteu, si aquell remei us ha mort, fabricaré un de superb que demà us curarà" - i tot seguit continua igual.
"Trobarem totes les solucions..." I quantes més solucions troben, més sufocat està el món - està sufocat per les seves " solucions."
                                       ( Silenci )
Estem veritablement sepultats baix la seva ciència. Tenim tots els trucs que calen. Tots els trucs meravellosos i esplèndits...
                                       ( Silenci )
Estem en plena Edat Mtjana científica. Va haver l' Edat Mitjana religiosa, però  
l' Edat Mitjana científica és pitjor. Perquè ara tot el món l'avala alegrement. " Oh! aquesta meravella i aquesta altra meravella i aquesta altra..."
Estan a punt de rebentar de la seva meravella. És la penosa Edat Mitjana.

( Quaderns d'un Apocalipsis. Satprem. 10 Des 1987 )

Comentarios

Entradas populares de este blog

CONVERSACIONES 1953

13 DE MAYO DE 1953 🌿“Algunos, cuando se sientan a meditar, entran en un estado que ellos creen que es extraordinario y delicioso".🌾 (Entrevista del 21 de abril de 1929) ¿Qué es este estado? Sea lo que sea, ellos creen que su estado es delicioso y extraordinario. Tienen una muy buena opinión de sí mismos. Creen que son personas extraordinarias porque puede sentarse tranquilamente sin moverse; y si no  piensan en nada, es extraordinario. Pero generalmente, es una especie de caleidoscopio que funciona en su cabeza, no se dan cuenta siquiera. En fin, los que pueden permanecer un rato sin moverse, sin hablar y sin pensar, tienen ciertamente una muy buena opinión de sí mismos. Sólo que, como he dicho, si los sacas de allí, si uno viene y llama a su puerta y dice: "Hay alguien esperándote", o, "Señora, el niño está gritando", entonces se enfadan y dicen: "¡Ya está, mi meditación esta estropeada! Toda está estropeada". Estoy diciendo cosas que he visto con ...

LA GÉNESIS DEL SUPERHOMBRE

EL DESGARRAMIENTO DE LOS LIMITES Nos habíamos puesto a buscar un yo en toda esta mecánica, por dentro y por fuera, teníamos tanta necesidad de algo que no fuera esa suma genética, esa ficción legal, ese “currículum vitae” que es como un currículum de muerte, esa suma de nuestros hechos y gestos, cuyo total es nulo o en perpetua esperanza de yo no sé qué, esa cresta de existencia que se escurre sin cesar bajo nuestros pasos y corre allá, a lo lejos, hacia otra ola, que es solamente la repetición más o menos afortunada de una misma historia, de un mismo “programa” enganchado en el ordenador con los cromosomas de los padres, los estudios, las formaciones y las deformaciones; teníamos necesidad de algo que no fuera esa cartera que paseamos bajo el brazo, ni ese estetoscopio, ni esa estilográfica, ni la suma de nuestros sentimientos, ni la suma de nuestros pensamientos siempre iguales, ni el total de mil rostros y de citas que nos dejan siempre igual y solos en nuestra pequeña isla de yo, q...

NOU BLOG LA FLAMA D'AUROVILLE

Benvinguts al blog la Flama d'Auroville