EL GRAN SENTIT

                   

 EL GRAN SENTIT

És l’època del Gran Sentit.

Mirem cap a la dreta o cap a l’esquerra, construïm teories, reformem les nostres esglésies, inventem supermàquines i baixem al carrer per trencar la màquina que ens ofega: lluitem dins el petit sentit. Quan el vaixell terrestre s’enfonsa, importa si els passatgers s’enfonsen a la dreta o a l’esquerra, sota una bandera negra o vermella, o blau cel? Les nostres esglésies ja s’han enfonsat: estan reformant la seva pols. Les nostres pàtries ens aixafen, les nostres màquines ens aixafen, les nostres Escoles ens aixafen i construïm més màquines per sortir de la Màquina. Anem a la lluna, però no coneixem el nostre propi cor ni el nostre destí terrestre. I volem millorar l’existent, però ja no és el moment de millorar l’existent: es pot millorar la putrefacció? - És el moment d’una ALTRA COSA. Una altra cosa, no és la mateixa cosa amb millores.

Però, com procedir?

Prediquem la violència o la no violència. Però són dues cares de la mateixa mentida, el sí i el no de la mateixa impotència: els petits sants han fracassat amb la resta, i d’altres volen agafar el poder..., quin poder? La dels homes d’Estat? Anirem a lluitar per posseir les claus de la presó? O per construir una altra presó? O volem sortir de debò? El poder no surt de la pólvora i els fusells ni la llibertat surt del ventre dels morts - fa trenta milions d’anys que construïm sobre cadàvers, guerres, revolucions. Prenem el mateix i tornem a començar. Potser és hora de construir sobre en una altra base i trobar la clau del verdader Poder?

Llavors s’ha de mirar al Gran Sentit.

Y què és el que diu el Gran Sentit:

Diu que vam néixer fa molts milions d’anys –una molècula, un gen, un tros de plasma arrugat– i vam fer un dinosaure, un cranc, un mico. I si el nostre ull s’hagués aturat pel camí, podríem haver dit amb raó (!) Que el Babuí era el cim de la creació i que no hi havia res millor a fer, o potser millorar les nostres capacitats de mico i fer un Regne Unit de Micos ... I potser estem cometen el mateix error avui a la nostra selva de formigó. Hem inventat mitjans enormes al servei de les consciències microscòpiques, esplèndids artificis al servei de la mediocritat i més artificis per guarir l’Artifici. Però, l’home és realment la meta de tots aquests milions d’anys d’esforç - el batxillerat per a tot hom i la rentadora elèctrica?

El Gran Sentit, el Veritable Sentit ens diu que l’home no és la fi. No és el triomf de l’home que volem, ni la millora del gnom intel·ligent - és un altre home al damunt la terra, una altra raça entre nosaltres.

Ho va dir Sri Aurobindo: l'home és un "ésser de transició". I ens trobem de ple en aquesta transició, està petant per totes bandes: a Biafra, a Israel, a la Xina, al Boul' Mich (cadena de restaurants!!!?). L’home no es troba bé dins la seva pell.

I el Gran Sentit, el Veritable Sentit ens diu que l’únic que cal fer és treballar per trobar el secret de la transició, el “gran passatge” cap al ésser nou, com un dia vam trobar el passatge del mico a l’home - i col·laborar en la nostra pròpia evolució en lloc de donar voltes en cercle i prendre els falsos poders per regnar en una vida falsa.

Però, on és la palanca de la Transmutació?

És a dintre.

Hi ha una Consciència, hi ha una Poder a dintre, el mateix que va fer créixer al dinosaure, al cranc, al mico, l’home – que empenta encara, que vol anar més enllà, que agafa una forma cada vegada més perfeccionada en la mesura que el seu instrument creix, que CREA la seva pròpia forma. Si prenem la palanca d’aquest Poder, serà ell qui crearà la seva nova forma, ell és el dispositiu de la transformació. I en comptes de deixar que l’evolució es desenvolupi a través de mil·lennis d’intents infructuosos, dolorosos i morts innecessàries i revolucions fracassades que no revolucionen res, podem escurçar el temps, podem fer evolució concentrada - podem ser els creadors conscients de l’Esser nou.

Realment, és el moment de la Gran Aventura. El món està tancat, no hi ha més aventura fora: els robots van a la lluna i les nostres fronteres estan vigilades a tot arreu; a Roma o a Rangun, els mateixos funcionaris de la gran Mecànica ens observen, guaiten les nostres cartes, verifiquen els nostres caps i regiren les nostres butxaques - no hi ha més aventura fora, l’Aventura està Dins: la Llibertat està dins, l’Espai està dins i la transformació del nostre món pel poder de l’Esperit. Perquè, realment, aquest poder sempre ha estat allí, suprem, totpoderós, impulsant l’evolució: va ser l’Esperit ocult que va créixer per convertir-se en l’Esperit manifest a la terra i si confiem, si volem aquest suprem Poder, si tenim el coratge de entrar al nostre cor, tot és possible, perquè Déu està en nosaltres.

Satprem

Pondicherry, 27 de juny de 1969